26-03-2011 Tuc de la Fontana de Senet

El dissabte passat el Pere i el Jordi fèiem una escapada a la vall de Molières, amb la intenció de pujar pel corredor Angostura al Tuc de la Fontana de Vielha, però tal i com toca: l'home proposa i la muntanya disposa...
així que ens vam quedar amb les ganes, donada l'orientació de la paret on anàvem (totalment nord) i les últimes nevades de la setmana passada que no s'havien transformat, vam haver de canviar d'objectiu.
Finalment vam decidir pujar al Tuc de la Fontana de Senet (2632m.), per la seva cresta nord, una curta però divertida cresta amb un petit corredor inclòs que ens van endolcir una mica la renúncia al corredor, això sí, amb una neu molt pols que ens feia enfonsar fins a més amunt dels bessons a cada passa.
La pujada es va fer dura, sortint de la boca sud del Túnel de Vielha (1622m.) vam estar gairebé 6 hores per arribar al cim, però com sempre després d'haver gaudit de les vistes i fer futurs projectes... contents, satisfets i avall, aquesta vegada sí, aprofitant qualsevol pendent pronunciada per fer uns "culen-bajen" molt divertits que ens van permetre baixar en dues hores... amb el que va costar pujar!!!!!!



Canal de pujada de la pleta de Molières




Al mig, hi podeu veure el corredor Angostura per on volíem pujar




Vista frontal de la cresta per on vam pujar, amb el corredor al segon ressalt




Vista cap avall des de mitja cresta




Cim!!!! Tuc de la Fontana de Senet, amb els Tuc de la Tallada al darrera

Salut i muntanya!

Cims de la Vall d'Aran

Setmana de sol, calor (excessiva) i neu pasteta (el que toca a aquestes alçades, no?).
Tuc de Parrós, Tuc d'Armerós, Cap de Beret i Cap de Marimanha.
El més aïllat i salvatge, el d'Armerós, des de Bagergue, amb una bonica i fàcil aresta verge de traces. I una bona remullada als peus per arribar al cotxe!
Això sí, una horeta de caminar amb els esquís a l'esquena, perquè a 1500m no es troba neu...
El de Marimanha, molt recomanable,des del parquing de l'orri, amb possibilitat de fer l'excursió més llarga, fent la volta des del parquing de Beret.

Que la traça us acompanyi!!

Cresta del Pinell

El dissabte aprofitant la finestra de megabontemps, el 6Q i el Pere, ens posem la samarreta de màniga curta i baixem cap als ports.

Després d'oblidar el plano dels ports a la fragoneta, ens orientem i trobem el collet que marca l'inici de la cresta.
La pujada fins aquí ha estat esgotadora, ens quedaran ganes de ficar-nos en fregats aeris i envolicar-nos amb cordes després d'això?

Ho provem i de seguida veiem que la cresta i el pica pica ens fa recuperar forces. De seguida la cresta es torna molt aèria, passem pel pont natural que veiem des de baix...amb compte...
Arribem a un pati. Per baixar muntem un rappel en una sabina on trobem unes vagues abandonades, optem per passar la corda al voltant de la sabina. Després de 3 metres de rappel muntem una nou rappel en un pi, doncs la corda no arriba a baix de tot.

Continuem la cresta, en diversos punts trovem passets de IV, el pas resenyat de IV+, ara deu ser de V, doncs un peu bastant bo va passar a millor vida, però res que no es pugui pujar (amb ajuda dels peus de gat en el nostre cas). En aquest punt trovem un pito.

La resta de passets de III+ o IV són mes senzills, en els punts més aeris aprofitem algun pont de roca o fisura per posar algun seguret.

Finalment després d'un rappel improvisat en un marlet en l'ultima agulla, arribem a un pas marcat com A1, veiem que no portem material per escalar aquell tros i decidim esquivar-lo flanquejant per la dreta, aquí retrovem el collet i la tartera que ens conduirà de retorn a la furgoneta.

Cresta molt divertida, i recomenable, però la roca del primer tram on estan els passos més complicats és molt trencadissa, tot el que colpeges fa soroll a vuit i velluga.

Pere

LA MORERA DE MONTSANT – TOLL DE L'OU – PONT NATURAL

13 de març de 2011

Aprofitant el bon dia que s'ha aixecat hem anat a fer una volta pel Montsant, feia temps que no passàvem pel Grau del Carrasclet, així que cap a la Morera i amunt.

L'itinerari: La Morera – Grau del Carrasclet – Serra Major – Toll de l'Ou – La Llibreria – Pont Natural – barranc del Vidalbar – Cova del Soronelles – Serra Major – La Grallera.

Dia assolellat per un Montsant a petar d'aigua, amb un Toll de l'Ou impressionant, i amb surgències per tot arreu.

Toll de l'Ou

Pont Natural

Cova Soronelles i la seva font

Salut i muntanya!

Anna i Jordi

Pic de la Serrera i de Salt

Avui dia esplèndid després de les darreres nevades.
Neu bona amb alguna placa de vent, que ens ha impedit fer la Serrera, però ens ha regalat unes bones traces cap al pic de Salt.
Hi ha neu des del mateix pàrquing de Sorteny, a veure quant dura...

Sendrosa i tuc de la Salana

Els companys Alvaro i alba, ens han passat unes fotos de les seves dareres sortides:

Intent del Gran de Sendrosa per la Vall d'Aiguamòg, amb allau incorporada....por los pelos.

Tuc de Salana

Alvaro i Alba

Estanys de la Pera

Cap de setmana marcat per l'alt risc d'allaus donat pel servei meterelògic (4).
Això ens fa decidir anar a la Cerdanya, zona propera del nostre Pirineu.

Divendres quedem, depressa i corrents i amb ganes de desconectar de les respectives feines, el Jordi, l'Alex, el Pere i e l'Agustí: Quina gana que tinc!, perque serà si he dinat bé?

AGUSTI: Som 4 tens el 25% de temps per parlar, si sobrepasses el 30 pot passar algo dolen i si sobrepasses el 50% ets home mort.

Després d'unes tres hores de trajecte, arribem a l'aparcament de l'estació d'esqui d'Aransa, ens endinsem dins el bosquet, i platem la tenda. Quin fret que fot, poc per l'epoca, però el notem igualment.

L'Àlex ens ha preparat una amanida plena de llavors i coses de hippy vegetarià. Amb la gana que tinc, acabo l'Amanida i estic quasi igual. Sort que l'Àlex no defrauda. Ha fet una truita de patates, que costa acabar. Bonissima, això si que fa callar la Gana.



Kikiriki !!!. Sona el despertador. Amunt, comença el nostre contacte amb la poca neu que hi ha, ens calcem, desmontem la tenda, escalfem la llet, menjem el coc, ens barallem amb el arves nous, el Jordi rescata a tots menys l'Alex (simulacre), que ha decidit que de moment amb tanta neu, deixa l'Arva a la motxila.

Motxila a l'esquena i enfilem la Pista que porta als estanys de la Pera. En arribar al refugi de prat de Miró l'abandonem i enfilem cap al llom que acaba al Monturrull, ens calcem raquetes, ens descalcem raquetes, hi ha poca neu. Anem passant pels cims secundaris de lloms arrodonits i monotons per arribar finalment al Monturrull. El darrer ascens amb crampons, la neu està una mica dura i el pendent planta una mica de cara. Res de l'altre mon.

Arribem al Monturrul i continuem la cresta ara si, més divertida fins el Perafita. Aquí la cresta és més aèria tot i  que no gaire, ens divertim de debó i fem cim al Perafita. Decidim dinar en una mica de resser, ha girat el temps i fa molt fred. Arriba un Super flipat amb pantaló curt i sense guants. Diu que té les mans congelades i el guants a la motxila perque li fa mandra treure'ls. És més flipat del que pensavem.

Avall: iniciem el descens cap el refugi dels Estanys de la Pera per acabar la jornada d'avui.

Al refu un mega grup de francesos que es foten un brebatge, que ens deixen tastar, joer. Per això porten aquesta festa. Partida de scrabble amb regles inventades i xungues. Quan invento la meva regla no em deixen. Vaja.

A Dormir i a l'endemà pujem al pic de l'estanyó o algo així. El problema però EL VENT, en fa tant que el Jordi l'Agustí i jo anem per terra. Àlex, has de rebaixar pes, ets l'unic que ha aguantat.

Fem cim l'Agusti, l'Alex i jo, el Jordi s'ha jinyat. Cobard!. L'Agustí vol baixar, li diem que si però continuem per la cresta, va dient...jo ja en tinc prou... però l'Àlex i jo insistim quan en tinguis prou ho dius i baixem (però no baixem, que cabrons). Al final després d'una patinada, i un culen bajen amb fregament de genolls, retornem al refugi i desfem la Pista cap al cotxe.

MOLT SATISFETS TOTS.

Pirineu: Fins la propera.

Pere Arnau