La Mitja era de 21 kilòmetres i quatre cents metres.
No se si animar a la gent a córrer ja ja ja, això es diferent i molt durillo.
Salutacions
Josep lluis Cros
Recorregut.- Pratdip – Puig del Cabrafiga – Coll de la Partió – Grau de les Mugues(Castellet de les Mugues) – Riu de la Dòvia – Pratdip.
18 Kilòmetres, 350 metres de desnivell i aproximadament 5 hores de caminada, llàstima que varem tenir un mati emboirat del tot, ja que les vistes tenen que ser extraordinàries, temps fred ja d'hivern, tot i que no tant com el del dia 13D, diumenge, que a Maspujols varem baixar a 2 graus.
Ànims i bones caminades.
Josep Lluís Cros
Matiners, el dissabte al matí iniciem el camí cap el Puigmal des de Fontalva; som els primers en arribar-hi i el dia de moment es porta bé, tot i el fred i el vent que augmenta encara més la sensació de fredor. Una llarga caminada per la carena de tota l'Olla de Núria ens fa disfrutar de unes precioses vistes, fins a arribar al Coll de Carançà, on iniciem la devallada cap al refugi de Coma de Vaca, on farem nit. Sopar delícies (o no...) xineses i una bona dormida per descansar de la llarga jornada.
Diumenge ens despertem i el temps encara aguanta. Fem el nostre retorn cap a Núria pel Camí dels Enginyers.
Cims aconseguits: Puigmal, Puigmal petit de Segre, Puigmal de Segre, Puig de la Coma de Finestrelles, Pic de Finestrelles, Pic de Núria, Pic del Coll d'Eina, Pic d'Eina, Pic de Noufonts, Pic de Noucreus, Pic de la fossa del Gegant.
Aquest diumenge una colla d'intrèpids excursionistes, desafiant el vent, el fred i fins i tot la pluja, ens vam trobar per fer la matinal del mes. En aquesta ocasió a Marçà. 
t a la dreta del Tuc de Ratera, allí comença la cresta amb alguns passets de II i III, tot bastant aeri i ajudant-nos amb tota la Ferreteria que portavem, tot fins arribar al Pic de Bergus, continuem esquivant els trams més dificultosos que implicarien 3 rappels, finalment després de recuperar forces amb una mica de pa, formatge i fuet, ens dirigim, això si intentat el passet de IV que ens permetria continuar la cresta, però son les 5 de la tarda i el coneixement del Jordi ens porta al Cim per la via normal, per així continuar la cresta coronant el Gran Tuc de Colomers. Baixa per una canal 7Q, i arribada al refugi gairebé de nit.
El primer cap de setmana d'octubre 43 excursionistes vam omplir el refugi del Caro. Des del dissabte al matí vam compartir dos dies de muntanya i bon ambient.
Circular Pantà d'Oliana 81 kilòmetres i 6.550 metres de desnivell acumulat, un total de 20 hores i 15 minuts caminant de les 5 de la tarda del dissabte fins la una i 15 minuts del diumenge.
Els prop passats dies 5 i 6 de setembre de 2009, en varem tornar a trobar tot el grup d'amics que fem les marxes - caminades de resistència per fer la Circular del Pantà d'Oliana, una caminada nova que es feia per primer cop.
En podem dir que va ser molt dura, terreny molt pedregós, la qual cosa va fer que les cames i els peus quedessin molt tocats, la organització molt bona, els avituallaments dels controls, no eren massa adequats, però ens van escoltar en tot moment i per el proper any, segur que estaran molt millor.
Ja en tenim un altra de feta.
Josep Lluís cros
(Vista dels plans d'aigualluts , a l'esquerra la For
Del dia 20 al 24 de Juliol de 2009, varem fer la Travessa pel Alt Pirineu anomenada La Porta del Cel, 65 kilometres i 11.000 metres de desnivell acumulat, una gran convivencia entre les 7 persones que anavem junts, i que pel cami ens varem ajuntar amb altres, fins ser un grup de 22 persones.
Salutacions,
El proper diumenge 9 d'Agost, a les 20:30h, al Casal de Maspujols (sala climatizada) hi haurà una projecció de diapositives (digitals), a càrrec del Joan Antoni Anglès Borràs. 
zona de les Valls d'Àneu i Sant Maurici. un cap de setmana "estupendo", o teniu tot controlat.....sou uns cracs .....una feina molt ben feta.
Potser hauríem de passar un enquesta de satisfacció als socis, per tal de saber la seves opinions.
Ha estat un treball d'equip genial i si hi ha alguna felicitació a fer és a tots!
M'han fet arribar felicitacions per a tots la Rosa Maria de l'Ajuntament, la Dolors Grau, el Josep Rabascall, la Ceci Miravall,...
Els comentaris dels que van venir i de les famílies amb qui van parlar que tothom s'ho va passar molt bé i que van estar molt bé: el meu nebot l'Eduard, La Lurdes perruquera, la Laura de l'Agnès Miravall...
En general tothom molt content!
Familia Juanpere Borras
La sortida ens va agradar molt, vam està molt bé, molt bon ambient i unes excursions molt i molt boniques rodejant llacs. Ni la pluja ho va espatllar.
La Maria diu que la qualifica amb un DEU.¨
L'any vinent si podem la repetirem.
Entenem que organitzar 80 persones és difícil. Però ho vau aconseguir. Tot i que suggerim que una forma de treure feina a l'organització seria que cadascú es portés el menjar. Nosaltres ho troariem bé. Menjar cadascú el seu i tots plegats.
Josep Rabascall
Per part meva es donar-vos les gràcies per aquest cap de setmana que hem passat tots junts i poder gaudir dels bonics paisatges que tenim a Catalunya i felicitar-vos per la bona organització de la sortida.
Gràcies i fins aviat!
Toni Rodriguez
Només comentar que va estar molt bé l’excursió i que os adjunto un parell de fotos, tinc unes quantes mes, a veure si quedem i les intercanvien.
El 13 de juny, i per tercer any consecutiu, he fet la 3ª marxa de resistència del Cap de Rec, 51 Kilòmetres i
Aquest any 13 hores i 10 minuts de caminada, amb un dia excel·lent , molta calor i paisatge pirinenc impressionant.
Corriols, rius i cascades d’aigua, ens han acompanyat tota la caminada i ens han donat l’aigua suficient per poder caminar sota el sol radiant, sols ens a sorprès la manca de neu.
Ha estat molt dura, però de les mes boniques i mes ben organitzades de
Fins la propera. Josep Lluis Cros
13 hores caminant, mitjanament dura, molts kilòmetres de caminar sense arbres, sembla ser que aquestes muntanyes no fa masses anys es van cremar, i ara sols hi hanbotges, varem estar acompanyats per un Sol i una calor infernal, que ensva fer veure, entre aigua, cocacola etc aproximadament de 5 a 6 litres de líquid, i intentant refrescar-se en tots els xolls existents.
La Selva Muntanyes de Prades, 
Vam poder gaudir d’un dia esplèndid i la millor recompensa, el gelat que ens vam menjar un cop al Santuari després de baixar centenars d’escales des de Sant Benet.
Entrades
Comentaris
