Pere i Jordi, 11 i 12 de setembre de 2010.
Feia temps que tenia l'ull posat a la cabana de Prat de Caseneuve, i pensant una sortida de les que ens agraden, ens va sortir aquesta:
El dissabte de la diada, sortíem de bon matí de l'aparcament d'Estós (1300m.), per anar recorrent tota la vall d'Estós fins arribar al coll de Chistau (2577m.), aquí, aprofitant les bones vistes d'on veníem, de la cresta dels Veteranos i Posets (sud) i de la vall d'Añes Cruces (oest), vam fer una parada per dinar i descansar una mica pel què serien les últimes pujades del dia.
Així que després d'una migdiada vam sortir cap al nord resseguint una lloma, per arribar primer al pic de Chistau (2794m.) i després ja per terreny de cresta sense massa dificultat anem fins al pic de la Madera (2843m.), aquest cim és una gran balconada cap al vallon d'Aigües Tortes (França) des d'on vam veure la cabana i el fort desnivell que ens separava d'ella, després vam continuar la cresta cap a l'oest passant pel pic d'Añes Cruces (2827m.), i donat que les vessants nord d'aquesta carena són molt verticals vam continuar fins al port d'Añes Cruces (2735m.)
on per un corredor força dret vam fer la primera part del descens, que continuant-lo per terreny herbós ens va permetre arribar als plans de la vall d'Aigües Tortes fins arribar al Prat de Caseneuve (2080m.) on hi ha la cabana on passariem la nit.
La cabana està en molt bon estat; i situada enmig d'un prat, al resguard del pic de Bachimala i dels pics de Clarabides. El lloc ens va fer gaudir d'una bona tarda: amb bany al riu, descans, i una posta de sol darrera del Bachimala. Abans però que es fes fosc i en companyia dels cinc francesos que estaven a la cabana, vam sopar i després d'una curta sobretaula vam anar a dormir per que l'endemà tornaven a tocar matines.
Amb el despertador sonant a les 6'15h., no vam fer gaire el ronso i després d'esmorzar una mica i fer la motxilla, començàvem la ruta cap al llac de Pouchergues on després de dubtar una mica entre el mapa i les fites vam enfilar-nos pel dret i continuant per un camí d'isards, vam arribar al Llac de Clarabide on ja vam enganxar les fites que ens marcaven la bona i pedregosa pujada fins al Port de Gías (2921m.) (realment no havíem de fer cas al camí que marca el mapa a mitja alçada del pendent i sí seguir les fites que voregen el llac i s'enfilen pel final del mateix).
Ja al coll tornàvem a gaudir del bon dia que teníem i un darrera l'altre, pujàvem els tres pics de Clarabide (Oriental 3012m, Central 3020m. i Occidental 3007m.), i després, amb una pujada més divertida el pic de Gías (3011m.), tots ells magnífics balcons del seu entorn amb l'imponent Posets de teló de fons.
Ara tocava tirar avall i per no ser diferent, vam tirar per la via directa, tartera i avall fins al llac de Gías, i d'aquí cap al refugi d'Estós i cap al cotxe.
En fi, un nou regal del Pirineu, que no sé què té... però tot ho cura!!!
Salut!
Entrades
