Dissabte 22 de maig de 2010 ens esperava el Glorieta. Ja feia unes setmanes que havíem planificat fer-lo amb 3 companys de feina, l’Eloi, el Rafa, el Nico i la Teresa, novia de l’eloi , i hi havia forces ganes.
Quedem a les 9:30 al camp de futbol de Mont-Ral.
Trobem l’entrada evident al barranc, a mà esquerra. Hi altres opcions per començar el barranc més avall, però nosaltres el volíem fer integral.
Ens equipem tot fent conya, i comencem a baixar. El primer ràpel és de 17 metres i et deix a la instal•lació del següent ràpel. De totes maneres, els últims 8 metres són una mica complicats. Es recomanable fer el ràpel cap a la dreta i anar a buscar la instal•lació que et permet fer els 8 metres restants sense problema.
El següent ràpel, de 12 metres, passa per sota d’una pedra formant una cova, i que et deix en una marmita força profunda i espectacular, on vam trobar aigua estancada. Aquesta part, després de pluges, ha de ser fantàstica.
A partir d’aquí trobem un tram de caos i ressalts, on veiem el que queda del famós cotxe, amb zones intermitents d’aigua, i fins i tot amb algun salt.
Arribem a la zona de les fonts del Glorieta. Un primer ràpel de 10 i un posterior de 15, et deixen en una marmita on raja aigua per totes les parets.
A partir d’aquí hi ha un tram de caos fins a arribar a un salt de 7 metres que queda a la cornisa de l’esquerra. També hi ha la opció d’anar a la cornisa de la dreta i fer un salt de 10 metres. Continuem amb un salt de 2 metres i arribem al ràpel de 16. Abans de baixar-lo vam parar 10 minuts a menjar alguna cosa.
Un cop descansats baixem pel esmentat ràpel, molt estètic i relliscós. Baixava un bon caudal d’aigua, i molt freda com acostuma a ser en aquest riu. Seguidament un petit sifó, i uns quant metres més i arribem a un forat en forma túnel, on han instal•lat una corda amb nusos per poder baixar i superar els 4 metres de desnivell.
A partir d’aquí comença un tram llarg de ressalts i ràpels no obligats fins a arribar a un petit ràpel de 6 que et deix a la capçalera d’un ràpel de 17 metres. Aquí vam muntar un passamà per evitar el primer ràpel, i rapelar pel segon, enmig d’una cascada molt exòtica.
Arribem al penúltim ràpel, també de 17 metres i preludi de la part final, el niu de l’Àliga, una zona enfonsada al mig del riu, mig coberta de vegetació, on la humitat i el poc sol que hi toca fa baixar la temperatura. Aquí tenim un ràpel de 8 metres que et deix en una cornisa on hi ha un salt de 7 metres que posa punt i final al descens. Un cop acabat es pot pujar per l’esquerra i anar a buscar un salt de 15 metres. Un noi i una noia que venien darrera nostre, van saltar, i van tocar fons, tot i que poc i sense conseqüències.
Ens fem la foto de grup i ens canviem sortint del niu de l’Àliga, agafem un senderonet, els primers 5 minuts de pujada forta, però després es torna força suau i gens pesada, i que en 45 minuts ens porta de tornada al camp de futbol. Així doncs, la vam encertar.
Sis hores de moltes fotos, molts vídeos, moltes rialles, molta diversió, i moltes ganes de fer-ne un altre. Esperem que sigui aviat!!
Salut i barrancs
Josep lluis
Entrades
