Cresta del Pinell

El dissabte aprofitant la finestra de megabontemps, el 6Q i el Pere, ens posem la samarreta de màniga curta i baixem cap als ports.

Després d'oblidar el plano dels ports a la fragoneta, ens orientem i trobem el collet que marca l'inici de la cresta.
La pujada fins aquí ha estat esgotadora, ens quedaran ganes de ficar-nos en fregats aeris i envolicar-nos amb cordes després d'això?

Ho provem i de seguida veiem que la cresta i el pica pica ens fa recuperar forces. De seguida la cresta es torna molt aèria, passem pel pont natural que veiem des de baix...amb compte...
Arribem a un pati. Per baixar muntem un rappel en una sabina on trobem unes vagues abandonades, optem per passar la corda al voltant de la sabina. Després de 3 metres de rappel muntem una nou rappel en un pi, doncs la corda no arriba a baix de tot.

Continuem la cresta, en diversos punts trovem passets de IV, el pas resenyat de IV+, ara deu ser de V, doncs un peu bastant bo va passar a millor vida, però res que no es pugui pujar (amb ajuda dels peus de gat en el nostre cas). En aquest punt trovem un pito.

La resta de passets de III+ o IV són mes senzills, en els punts més aeris aprofitem algun pont de roca o fisura per posar algun seguret.

Finalment després d'un rappel improvisat en un marlet en l'ultima agulla, arribem a un pas marcat com A1, veiem que no portem material per escalar aquell tros i decidim esquivar-lo flanquejant per la dreta, aquí retrovem el collet i la tartera que ens conduirà de retorn a la furgoneta.

Cresta molt divertida, i recomenable, però la roca del primer tram on estan els passos més complicats és molt trencadissa, tot el que colpeges fa soroll a vuit i velluga.

Pere