Estanys de la Pera

Cap de setmana marcat per l'alt risc d'allaus donat pel servei meterelògic (4).
Això ens fa decidir anar a la Cerdanya, zona propera del nostre Pirineu.

Divendres quedem, depressa i corrents i amb ganes de desconectar de les respectives feines, el Jordi, l'Alex, el Pere i e l'Agustí: Quina gana que tinc!, perque serà si he dinat bé?

AGUSTI: Som 4 tens el 25% de temps per parlar, si sobrepasses el 30 pot passar algo dolen i si sobrepasses el 50% ets home mort.

Després d'unes tres hores de trajecte, arribem a l'aparcament de l'estació d'esqui d'Aransa, ens endinsem dins el bosquet, i platem la tenda. Quin fret que fot, poc per l'epoca, però el notem igualment.

L'Àlex ens ha preparat una amanida plena de llavors i coses de hippy vegetarià. Amb la gana que tinc, acabo l'Amanida i estic quasi igual. Sort que l'Àlex no defrauda. Ha fet una truita de patates, que costa acabar. Bonissima, això si que fa callar la Gana.



Kikiriki !!!. Sona el despertador. Amunt, comença el nostre contacte amb la poca neu que hi ha, ens calcem, desmontem la tenda, escalfem la llet, menjem el coc, ens barallem amb el arves nous, el Jordi rescata a tots menys l'Alex (simulacre), que ha decidit que de moment amb tanta neu, deixa l'Arva a la motxila.

Motxila a l'esquena i enfilem la Pista que porta als estanys de la Pera. En arribar al refugi de prat de Miró l'abandonem i enfilem cap al llom que acaba al Monturrull, ens calcem raquetes, ens descalcem raquetes, hi ha poca neu. Anem passant pels cims secundaris de lloms arrodonits i monotons per arribar finalment al Monturrull. El darrer ascens amb crampons, la neu està una mica dura i el pendent planta una mica de cara. Res de l'altre mon.

Arribem al Monturrul i continuem la cresta ara si, més divertida fins el Perafita. Aquí la cresta és més aèria tot i  que no gaire, ens divertim de debó i fem cim al Perafita. Decidim dinar en una mica de resser, ha girat el temps i fa molt fred. Arriba un Super flipat amb pantaló curt i sense guants. Diu que té les mans congelades i el guants a la motxila perque li fa mandra treure'ls. És més flipat del que pensavem.

Avall: iniciem el descens cap el refugi dels Estanys de la Pera per acabar la jornada d'avui.

Al refu un mega grup de francesos que es foten un brebatge, que ens deixen tastar, joer. Per això porten aquesta festa. Partida de scrabble amb regles inventades i xungues. Quan invento la meva regla no em deixen. Vaja.

A Dormir i a l'endemà pujem al pic de l'estanyó o algo així. El problema però EL VENT, en fa tant que el Jordi l'Agustí i jo anem per terra. Àlex, has de rebaixar pes, ets l'unic que ha aguantat.

Fem cim l'Agusti, l'Alex i jo, el Jordi s'ha jinyat. Cobard!. L'Agustí vol baixar, li diem que si però continuem per la cresta, va dient...jo ja en tinc prou... però l'Àlex i jo insistim quan en tinguis prou ho dius i baixem (però no baixem, que cabrons). Al final després d'una patinada, i un culen bajen amb fregament de genolls, retornem al refugi i desfem la Pista cap al cotxe.

MOLT SATISFETS TOTS.

Pirineu: Fins la propera.

Pere Arnau