CANVI DE LLOC

ATENCIÓ






El centre excursionista ha canviat de lloc


Visiteu-nos al nou espai web



Si voleu veure tot el que teníem penjat fins ara continueu llegint més avall.























Bloc Open CaLa Sofia 2011

Bloc Open CaLa Sofia 2011
BOCS 2011

29 de maig - Serra de Pàndols

29 de maig - Serra de Pàndols

divendres, 28 de gener del 2011

Nou enllaç de la Meteo de les nostres contrades



Us afegeixo un enllaç a la pagina http://www.lamussara.org/ que tindreu sempre disponible al menú lateral dret.

Des d'aquesta pagina podeu consultar el temps actual i les prediccions de les estacions automàtiques de la Mussara, Siurana, La Febró, Albiol, Capafons, Prades i el Tossal de la Baltasana.

Estany de St. Maurici i Encantats

El cap de setmana passat, concretament els dies 22 i 23, i després que tots els metereòlegs parlessin del cap de setmana més fred dels darrers temps, nosaltres vam decidir anar al Pirineu i fer una petita aventura amb els nostres fills.

Dissabte al matí vam sortir d'Espot en direcció a l'estany de Sant Maurici, teníem una reserva feta per passar la nit al refugi Ernest Mallafré, i hi havíem d'arribar. Ben equipats amb roba d'abric, guants, buffs, gorros, forros polars i jaquetes vam anar xino-xano gaudint del paisatge. De neu molt poca, ara bé de gel molt, la qual cosa ens va obligar a posar-nos raquetes i grampons (la Maria) per no relliscar. Vam arribar a dalt sense problemes i vam deixar per diumenge al matí anar a veure l'estany de Sant Maurici.

L'estada al refugi va ser tota una aventura, sort de l'estufa de llenya (que per cert, encara hi ha allà enganxats dos bocins dels forros polars del Pere i de la Maria, je je je). Al matí, a dins l'habitació del refugi el termòmetre marcava 4 graus sota zero, però els sacs de ploma i la roba ens van ajudar a no tenir gens de fred.

Diumenge al matí un bon dia genial, solet, fred (però molt sec, per tant aguntable perfectament), perfecte. Vam caminar per l'estany totalment gelat, vam veure cascades de gel i finalment vam tornar (en taxi) per dinar a Espot. Tot genial!!!!

0123 Raquetes en Famìlia Ernest Mallafré

Romeu Fontainé

CRÓNICA:
 
Primer largo entreno de cara al primer objetivo de la temporada, el ECOTRAIL DE PARIS del próximo 27 de marzo, y las sensaciones han sido más que formidables.
 
A las 7.30h de la mañana del pasado domingo en FONT ROMEU tomé la salida bajo la escondida todavía luz solar, en una nueva edición de la ROMEUFONTAINE TRAIL BLANCH, un trail de 42km y 2000m de desnivel positivo donde la nieve se había convertido en hielo y cuya dificultad se hizo todavía mayor.

De salida me dispuse a coger un ritmo haciendo caso omiso a posibles puestos o ritmos superiores al mio, soy todavía demasiado virgen en este tipo de pruebas y mi inexperiencia hacia que solo me pudiera fiar de los ritmos y el todavía escaso fondo que he entrenado en esta nueva temporada.
 
Muchas caídas en los primeros kilómetros por la presencia de hielo indetectable a la escasa luz del amanecer y a las tímidas luces emitidas por los frontales, pero salí vivo del primer embite de riesgo. Primeros 10km en menos de una hora y siguiendo los primeros rastros de grosor de nieve, todo cuesta arriba, buenas sensaciones, dentro de los 20 primeros puestos y guardando para arrastrarme como pudiera en los momentos duros de nieve. 

Seguimos por una pista forestal zigzagueante donde observo que hay gente que acorta en línea recta, comiéndose cerca de un kilómetro y donde pierdo un poco la orientación del puesto que voy, pero queda mucho. Paso el 2º control y todo va bien, aparece la nieve, muy dura, mucho hielo, caigo encima de una placa de hielo dentro del bosque y parezco un cubito dentro de una cubitera, me ayudan a levantarme y....estamos sobre el km 15, aquí empieza un divertido descenso por una pista negra de sky alpino de casi un kilómetro con el Carlit en frente y el Lac de Bouillouses abajo y pongo el freno de mano en mis piernas para no volar en su descenso, y digo no volar porque era lo más fácil de hacer en caso de descontrol en la bajada. La nieve en este descenso estaba perfecta, nieve polvo que permitia tener control. Una vez abajo, avituallar rápidamente y a empezar la parte que más me costó de todo el trail, una zona llena de arbustos bajos, llenos de placas de hielo donde uno parecía al estar dentro que el "chino cudeiro" aparecería por ahí, pareciendo aquello una sesión de humor amarillo, saltando de montículo en montículo, a buen ritmo y....al cruzar el río semi-helado caigo a él después de pisar una placa de hielo que me hizo resvalar cayendo a él y al agua, vamos, me acordaba del "chino cudeiro". 
 
Suerte a la buena climatología del día no me quedé helado y continué mojado sin pasar frío. Empezaron ahí unos duros y lentos kilómetros de subida a montaña abierta intentando sortear el hielo, a veces imposible. El trote se convirtió en un caminar enlentecido y a veces estático. Aquello se convirtió en supervivencia. Me pasaron algunos atletas al igual que yo a algunos pero estaba perdiendo posiciones en este largo tramo de más de 10km. Kilómetros lentísimos que se convirtieron eternos. 
Una vez coronado, con el Carlit ahí y a cerca de 2500m de altitud aquello seguía sin bajar del todo, y donde se podía correr, la nieve dura y el hielo hacían imposible que el ritmo fuera alto. Físicamente seguía bastante entero, seguí guardando para en la zona de no nieve poder acelerar y apretar fuerte, pero tardaba en llegar ese terreno.
 
Pasamos por unas zonas donde se podía correr bien, sobre el 30, pista forestal asfaltada para luego volver al sendero helado y....llegar al km33 donde estaba la gran sorpresa para mi de la jornada, la subida de un kilómetro de nuevo por la pista negra de sky alpino que habíamos bajado sobre el 15 y aquello si que dolía, pero de verdad. Te dolía el alma, el corazón, las piernas, la mente, pasaba todo tan lento......!!!!! La nieve estaba ahora mucho más pisada y la dificultad era mayor, había algún tramo donde uno se venía para atrás o....más bien para abajo. Llegando arriba y donde la pendiente parecía decrecer me puse de nuevo a correr y....a fondo los últimos 8km por pistas de sky y luego por senderos menos helados pero si muy enbarrados. 
 
Nos habíamos juntado los participantes de 42km y los de 25 así que era imposible saber si pasabas a gente de tu carrera o no. Un buen final de carrera donde creo que guardé demasiado al terminar a ritmo muy alto y quedándome con ganas de más. Pequé de conservador pero mejor así que no el pajarón del año pasado en el TRAIL BLANCH D´AX de 27km.
 
Al final un 36º puesto de la general con 4h59´, y un 20º de la categoría, pero me quedo con el buen final que tuve a pesar de sentirme torpe encima de la nieve. 
 
Buenas sensaciones de cara al ECOTRAIL DE PARIS, próxima prueba preparatoria... la GRUISSAN PHOEBUS TRAIL (FRANCIA) de 46km y poco más de 1000m de desnivel positivo, otro test preparatorio donde espero estar un poco más adelante.
 
Después del trail había que estirar piernas en una de mis montañas favoritas, el Massís del Pedraforca, que gran tarde de domingo.












Rafa Prado

Montserrat - Canal Roja

Aprofitant el bon temps dels últims dies, dissabte 15 de Gener ens vam aventurar per les muntanyes de Montserrat, a fer la Canal Roja o també conegut com el barranc del tres en ratlla.

La Teresa, L’Eloi, el Nico, el Rafa i jo mateix el Josep Lluis Cros, sortim per allà les 8:00 cap a terres barcelonines. Al arribar a la població del Bruc, seguim el camí i els indicadors que porten a Can Jorba, fins arribar a una masia abandonada, on deixem el cotxe. Quan estem llestos, continuem el cami, senyalitzat amb marques vermelles que ens portarà fins al coll de les Ajagudes. A partir d’aquí comença a baixar fins que travessa el barranc. Deixem el camí  i continuem per la llera del barranc fins a trobar el primers equipaments. 

Comença l’aventura.
Esmorzem una mica mentre ens posem l’equip. Fa molt bona temperatura i a l’ombra no es passa fred. Els primers ressalts son ràpels petits, i alguns estan equipats amb cordes. El barranc s’estreny i s’ha de baixar fent oposició per les roques. Ens entretenim força fent fotos. En un dels ràpels, trobem aigua estancada a la recepció. Un toll de pam i mig on el Rafa, intentant no mullar la corda, perd el control i acaba fent un pèndol, mullant-se de cintura per avall. Mira que ho fotem difícil de vegades.

Seguim baixant, i poc a poc el barranc es va obrint. Arribem a la part final. Després d’un ràpel de 20 metres ens plantem als dos últims, un de 40 i un de 30 respectivament. L’últim ràpel, on la recepció està ple de esbarzers que es poden evitar fàcilment, et deix al mig d’una zona d’escalada. Hi ha força gent.
Donem l’aventura per finalitzada desprès de quatre hores de rapels i estrets, amb la foto de rigor. Ens queden 10 minuts fins el cotxe, on ens espera el dinar. Dinem tot prenent el solet, i assaborint els moments viscuts, abans d’emprendre el viatge de tornada. Ja estem rumiant la pròxima aventura. 


No trigarà massa.






Pic de Tracens

3 de gener de 2011

Pic de Tracens

L'Anna i el Jordi vam anar a fer una visita a aquesta allunyada zona del Pirineu Francès. Finalment només vam poder fer una sola sortida, coses de la grip...

Primer de tot us he de dir que les fotografies no són nostres ja que ens vam deixar la càmera a l'allotjament.

La sortida la férem des de l'aparcament de Tournaboup a l'estació d'esquí de Barèges  (1452m.), la veritat és que amb molt poca neu, fet que es va anar arreglant una mica ja ven entrats a la vall de Coubous.

Vam seguir el GR10 durant una hora, primer per un corriol i després per una pista fins trobar una cruïlla, on agafant direcció sud i després d'una forta i geladíssima pujada on les raquetes s'aguantaven per les puntes vam arribar al llac de Coubous on hi ha una cabana la qual estava força neta tot i no tenir cap comoditat (apte per passar-hi alguna nit).


Cabana de Coubous (sense neu)




Estany de Coubous

Després d'un pica-pica i mirar el rellotge ens vam animar a tirar cap a l'est per pujar al pic de Tracens (2551m.), tot pujant fent ziga-zagues per la vessant oest del pic de la Touatère (2530m.) fins enganxar-ne la cresta que ens permetria arribar al pic de Tracens.

Des d'aquí, després d'haver dinat i gaudit d'unes vistes espectaculars de la vall on érem i alhora desconegudes cap als massissos del Midi de Bigorre, Neouville, Ardiden..., començàvem a baixar cap al cotxe on arribàvem encara amb les últimes llums del dia.

Així que:
-punt de sortida i arribada:  aparcament de Tournaboup a l'estació d'esquí de Barèges.
-desnivell acumulat: +1078m./-1078m.
-dificultats: en les condicions que ho vam trobar nosaltres cap ja que la neu era escassa i molt assentada, però s'ha d'advertir que la zona d'entrada a la vall i la part de la cruïlla són molt propenses als allaus.
-el nostre horari: 7:40 hores anar/tornar i parades.

Salut!

dimecres, 19 de gener del 2011

Cap de Setmana al Massis de les Maladetes

Aprofitant el bon temps del cap de setmana 15-16 de gener de 2011, el Jordi El 6Q i el Pere decidim pujar cap a Benasc per veure que podem fer.

Despres de dormir en la tenda decarton del centre al parking de l'Hospital amb un cel ras i una temperatura nocturna més que fresqueta, decidim engaxar les pistes i anar cap els Aigualluts. Intentarem pujar el Pic d'aigualluts.

Després de la caminada ens enfilem per la via més directe cap el cim, esbufegant la pujada fins que ens falten els darrers 10m. Ja ho veiem des de baix, una  pared! per on pujar? Mirem cap aquí i cap allà, per l'esquerra una pared que no s'acaba, per la dreta sembla més accessible però cal fer un flanqueig una mica exposat per poder trobar un punt d'ascens, tanquem els ulls i endevant. Fem el flanqueig, abandonem les motxilles per pujar llleuger, crampons i piolet amunt, ens enfilem per un corredor força inclinat 45-50 i arribem a un resalt mixte de gel i roca, Jordi compra't un parell d'ous al Vivac. No aconseguim passar el resalt. Que cullons fa la corda a la motxilla. Cap avall. Arribem a les motxilles de nou i decidim devallar, si no espavilem es farà de nit.


Enfilem cap a l'estany gelat que tenim just a sota i en girem per acomiadar-nos del Pic d'Aigualluts. SORPRESA, des de baix veiem que 3m a la dreta del nostre corredor hi ha un altre corredor més ample nevat fins dalt de la cresta. L'apuntem per un altre dia.

Cap a aigualluts i a remuntar el coll de la Renclusa, hem de fer nit al refugi. Com puja aquest fotut coll al final d'una llarga jornada.

Renclusa. El refu ple a petar, sopem (sopar copios i bo). Dormim i en llevem encara de nit. Enfilem cap el portillo superior mentre el dia va aixecant.

Quin munt de gent que va a l'Aneto...però al arrivar al portilló superior desisteixen perquè no hi ha traça oberta, alguns avall i altres cap a la Maladeta Oriental. Nosaltres no, creuem la glacera i pel lloc que ens sembla més evident enfilem cap a les Maladetes occidentals. Pendent molt dret, arribem a un resalt on la neu no aguanta res, com costa pujar, sort del Jordi que va obrint la traça, i pobre 6q que ho troba tot trencat després del nostre pas. Al final però neu boníssima, treiem cap a la Cresta i fem els dos o tres cimets que hi ha a la par occidental del pic de la rimaya. Devallem per la vessant sud per trobar, no sense tornar a fer un petit flanqueig força dret i exposat, un bon pass cap el coll de l'Alba.



Devallem pel coll de l'Alba ja sense complicacions i per tancar el tomb rodó, busquem el coll de Paderna, que seguint traçes d'esqui, raqueteros i altres ens dirigeixen cap els tubs de Paderna i finalment a l'Hospital de Benasc.



Tomb tancat + Cap de setmana excelent = Tots tres MOLT MOLT Contents.

Pere

POSETS 3.375

Per despedir l’any, el passat 29 i 30 de desembre cap al Pirineu faltava gent. El cim escollit fou el Pic Posets (3.375 msnm), per la Canal Fonda, fent nit al Puente d’Espigantosa (1.600 msnm). Cal dir que el temps es va comportar i la muntanya es va deixar pujar.
Prepart per fer nit
Dent de Llardana
Aspecte de la Cresta de les Espadas
Cim del Posets
Per la cresta





Joan Albert

dimarts, 11 de gener del 2011

Pujada a la corbatera pel pas del Gat

El passat diumenge dia 10 de gener, vam pujar al Montsant amb una colla de petits. Vam gaudir d'un dia regular amb alguna gotellada minsa que no va frenar les ganes de muntanya que teníem els muntanyencs que ens vam trobar.

Els més petits van disfrutar de l'Adrenalina despresa al pas del gat, després d'esmorzar a la Mare de Déu del Montsant.

La satisfacció del Cim amb una clariana de sol ens van permetre dinar uns metres sota la Corbatera per recollir-nos del lleuger airet que ens refrescava.

La baixada fins a Albarca va esgotar els més petits que es van reconfortar amb un cacaolat en un dels Bars de Cornudella.



Pere

Cap de setmana a Prat de Comte

16 i 17 d'octubre del 2010

Cap de setmana al Port amb el CENTRE

Aquest any, organitzàvem de nou un cap de setmana al Port, per conèixer una mica més aquest
massís tant proper però tant desconegut per la majoria. El lloc escollit va ser una mica més al nord i
ens vam moure per la zona de la Terra Alta.

El dissabte sortíem de Maspujols i vam anar cap al convent de Sant Salvador d'Horta, on després
d'esmorzar enfilàvem la pujada cap al cim de Santa Bàrbara, tot passant per la cova de Sant
Salvador, per gaudir de les bones vistes d'aquesta punxeguda muntanya.

A punt per dinar ens vam traslladar a l'àrea recreativa de la Franqueta i després de fer una mica de
migdiada vam anar als Estrets d'Arnes, on vam posar a prova els coneixements d'escalada adquirits
al rocòdrom de ca la Sofia, i del més petit al més gran, qui ho va voler provar va poder escalar.

Ja cansats del dia, el nostre destí era l'alberg de ca la Jepa, a Prat de Comte, on un cop tothom es va
allotjar i dutxar, es va fer l'hora de sopar.

El diumenge ens esperava una plàcida caminada que començàvem a la pista que va cap al mas de
Pau just a la cruïlla amb la pista del mas de les Valls. Així que esmorzats a l'alberg i amb el dinar
a la motxilla, començàvem a caminar i al cap de poca estona arribàvem al Toll del Vidre, un bonic
racó que ens va permetre fer una parada abans de començar la pujada cap al coll de Xertó i després
continuar la ruta cap al mas de les Valls on vam dinar tots junts. Després d'una estona de descans
vam emprendre de nou el camí de les valls, tot passant per sota de les seves grans parets, per arribar
fins als cotxes.

1017 CEM Prat de Comte

Gràcies a tots i totes per la vostra participació!