Del Campirme al Pic de la Coma del Forn i Port de Tavascan

cap de setmana: 12 i 13 de febrer de 2011

Aprofitant l'anticicló que de nou pronosticaven, no ens ho vam pensar dues vegades i després de dues trucades feiem cap al refugi de les Bordes de Graus a la vall de Tavascan, amb la idea de resseguir el circ de Mascarida.

Dissabte ben d'hora posàvem fil a l'agulla i després de pujar amb el cotxe fins a la Pleta del Prat 1720m., començàvem a caminar per la vora de la pista d'esquí fins el punt en el que vam poder enganxar el camí que passa pel costat del torrent de Mascarida, fins arribar a l'estany del mateix nom, des d'allí i en direcció sud vam pujar per una pala de neu gelada fins arribar a un llom, i finalment arribar al pic de Campirme 2631m. on vam sorprendre un ramat d'isards (febrer i isards a 2.600m.!!!!!) vistes genials per tot arreu: des de les Maladetes fins a la Pica d'Estats, Montsec, Certascan...

Després d'un pica-pica, enfilàvem la carena amb poca neu però ben gelada cap al Pic de la Coma del Forn, enmig però una sorpresa ens esperava, des de baix havíem vist un corredor molt estètic... però no la paret sud que el resguardava... així que després de passar un collet, pujàvem un cim de roques i sorpresa: una corda fixa!, així que després de fer-hi una mirada, veiem que es tracta d'un pas de no massa dificultat però si de bona exposició, així que agafats a la corda vam baixar uns quants metres per després fer un flanqueig que ens deixava a la bretxa final del corredor, aquí i aprofitant un parabolt, vam muntar reunió i ens vam assegurar el pas que ens quedava fins pujar a l'altre costat de la bretxa, senzill però aeri i amb mala neu.

Superat aquest pas la resta era caminar fins al Pic de la Coma del Forn 2685m.

Després de dinar, i gaudir de nou del sol i les bones vistes de tot el que ens encerclava, vam enfilar la baixada cap a l'estany de Mascarida i la Pleta del Prat.

Diumenge ens feia gràcia acostar-nos al port de Tavascan, i aprofitant que la neu estava en cotes altes vam pujar amb el cotxe per la pista de la Pleta Palomera aproximadament fins els 1600m. Entre sol i núvols, ja a peu, vam continuar fins al final de la pista on també ens esperaven els isards i després d'una inclinada pala arribàvem a l'estany del Port,

un indret solitari encerclat de cims costeruts i cascades de gel, que forma l'últim replà abans d'arribar al port de Tavascan 2215m., ja al coll i després de fer una mirada cap al vessant nord, en vam marxar per potes, ja que el vent era fortíssim i no ens hi podíem estar drets. Així que resseguint els nostres passos vam recular cap al cotxe, gaudint però de les vistes que de pujada els núvols no ens havien deixat veure: circ de Mont-roig, pic de Mariola,...

Per cert el refugi està prou bé, i abans de sopar no us atipeu... el menjar que donen és exagerat!!!

En fi un cap de setmana improvisat però molt rodó!!!!!!!!!! Ara bé, al Pirineu hi falta neu!!!!

Jordi i Anna