CANVI DE LLOC

ATENCIÓ






El centre excursionista ha canviat de lloc


Visiteu-nos al nou espai web



Si voleu veure tot el que teníem penjat fins ara continueu llegint més avall.























Bloc Open CaLa Sofia 2011

Bloc Open CaLa Sofia 2011
BOCS 2011

29 de maig - Serra de Pàndols

29 de maig - Serra de Pàndols

divendres, 18 de febrer del 2011

Ferrata de l'aigua al coll

Dissabte al matí, vam decidir aprofitar el magnífic anticicló que ens
visita aquest dies, per fer la via ferrada de l'Agulla de l'Aigualcoll.
Aquesta ferrada es troba a les serres de Mestral, a l'alçada de
l'Hospitalet de l'Infant, i te un grau de dificultat una mica elevat a
causa dels seus escalons força separats, i de dos desplomats que li
donen emoció a la via.

Son les 9 del matí. El Nico, el Rafa i jo estem a Reus, esperant al
nostra company y guia de la ferrada que farem, en Eloi . Carreguem
els trastos al cotxe i posem rumb a Hospitalet. Quan arribem al
poble ens adonem que ens hem deixat la ressenya. Ens enredem
una mica però al final trobem el camí. Arribem fins la bassa on
deixem el cotxe. Agafem les motxilles i comencem a caminar.
En un quart d’hora ens plantem a l’inici de la via. Ens equipem i
comencem a pujar.

Hi ha una boirina que no deix veure amb claredat el mar. De totes
maneres les vistes son espectaculars. El sol peta de valent per
l’època que som. Arribem al primer desplomat i se senten els
primers esbufegs. Travessem la roca pel forat, passem el pont
tibetà, i enfilem l'últim tram de la primera part. Per acabar, un agraït
ràpel de 20 metres on ens recreem amb els vídeos i les fotos.

Agafem el camí de tornada i ens posicionem a l’inici de la segona
part. El Nico es veu just de forces i prefereix no fer-la, i es
converteix en el fotògraf oficial de la segona ferrada, amb unes
imatges espectaculars. La resta comencem a pujar. Un primer
tram força vertical, dona pas al tibetà, preludi del segon tram i més
complicat. Aquí es troba el desplomat més exigent de tota la via
ferrada. Tremolors, esbufegs, crits... uns amb més dificultats que
altres l'anem passant. Ja només queda arribar al cim. La satisfacció
es completa i així ho demostra la foto de final de via. Agafem el
camí de tornada i el continuem fins el cotxe. Allí ens relaxem, ens
hidratem i ens recuperem de l'esforç.

Un via de vistes excel·lents i exigent a la vegada, i que no defrauda
mai per més vegades que la facis.