Despres de dormir en la tenda decarton del centre al parking de l'Hospital amb un cel ras i una temperatura nocturna més que fresqueta, decidim engaxar les pistes i anar cap els Aigualluts. Intentarem pujar el Pic d'aigualluts.
Després de la caminada ens enfilem per la via més directe cap el cim, esbufegant la pujada fins que ens falten els darrers 10m. Ja ho veiem des de baix, una pared! per on pujar? Mirem cap aquí i cap allà, per l'esquerra una pared que no s'acaba, per la dreta sembla més accessible però cal fer un flanqueig una mica exposat per poder trobar un punt d'ascens, tanquem els ulls i endevant. Fem el flanqueig, abandonem les motxilles per pujar llleuger, crampons i piolet amunt, ens enfilem per un corredor força inclinat 45-50 i arribem a un resalt mixte de gel i roca, Jordi compra't un parell d'ous al Vivac. No aconseguim passar el resalt. Que cullons fa la corda a la motxilla. Cap avall. Arribem a les motxilles de nou i decidim devallar, si no espavilem es farà de nit.
Enfilem cap a l'estany gelat que tenim just a sota i en girem per acomiadar-nos del Pic d'Aigualluts. SORPRESA, des de baix veiem que 3m a la dreta del nostre corredor hi ha un altre corredor més ample nevat fins dalt de la cresta. L'apuntem per un altre dia.
Cap a aigualluts i a remuntar el coll de la Renclusa, hem de fer nit al refugi. Com puja aquest fotut coll al final d'una llarga jornada.
Renclusa. El refu ple a petar, sopem (sopar copios i bo). Dormim i en llevem encara de nit. Enfilem cap el portillo superior mentre el dia va aixecant.
Quin munt de gent que va a l'Aneto...però al arrivar al portilló superior desisteixen perquè no hi ha traça oberta, alguns avall i altres cap a la Maladeta Oriental. Nosaltres no, creuem la glacera i pel lloc que ens sembla més evident enfilem cap a les Maladetes occidentals. Pendent molt dret, arribem a un resalt on la neu no aguanta res, com costa pujar, sort del Jordi que va obrint la traça, i pobre 6q que ho troba tot trencat després del nostre pas. Al final però neu boníssima, treiem cap a la Cresta i fem els dos o tres cimets que hi ha a la par occidental del pic de la rimaya. Devallem per la vessant sud per trobar, no sense tornar a fer un petit flanqueig força dret i exposat, un bon pass cap el coll de l'Alba.
Devallem pel coll de l'Alba ja sense complicacions i per tancar el tomb rodó, busquem el coll de Paderna, que seguint traçes d'esqui, raqueteros i altres ens dirigeixen cap els tubs de Paderna i finalment a l'Hospital de Benasc.
Tomb tancat + Cap de setmana excelent = Tots tres MOLT MOLT Contents.
Pere
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada