Montserrat - Canal Roja

Aprofitant el bon temps dels últims dies, dissabte 15 de Gener ens vam aventurar per les muntanyes de Montserrat, a fer la Canal Roja o també conegut com el barranc del tres en ratlla.

La Teresa, L’Eloi, el Nico, el Rafa i jo mateix el Josep Lluis Cros, sortim per allà les 8:00 cap a terres barcelonines. Al arribar a la població del Bruc, seguim el camí i els indicadors que porten a Can Jorba, fins arribar a una masia abandonada, on deixem el cotxe. Quan estem llestos, continuem el cami, senyalitzat amb marques vermelles que ens portarà fins al coll de les Ajagudes. A partir d’aquí comença a baixar fins que travessa el barranc. Deixem el camí  i continuem per la llera del barranc fins a trobar el primers equipaments. 

Comença l’aventura.

Esmorzem una mica mentre ens posem l’equip. Fa molt bona temperatura i a l’ombra no es passa fred. Els primers ressalts son ràpels petits, i alguns estan equipats amb cordes. El barranc s’estreny i s’ha de baixar fent oposició per les roques. Ens entretenim força fent fotos. En un dels ràpels, trobem aigua estancada a la recepció. Un toll de pam i mig on el Rafa, intentant no mullar la corda, perd el control i acaba fent un pèndol, mullant-se de cintura per avall. Mira que ho fotem difícil de vegades.

Seguim baixant, i poc a poc el barranc es va obrint. Arribem a la part final. Després d’un ràpel de 20 metres ens plantem als dos últims, un de 40 i un de 30 respectivament. L’últim ràpel, on la recepció està ple de esbarzers que es poden evitar fàcilment, et deix al mig d’una zona d’escalada. Hi ha força gent.

Donem l’aventura per finalitzada desprès de quatre hores de rapels i estrets, amb la foto de rigor. Ens queden 10 minuts fins el cotxe, on ens espera el dinar. Dinem tot prenent el solet, i assaborint els moments viscuts, abans d’emprendre el viatge de tornada. Ja estem rumiant la pròxima aventura. 


No trigarà massa.